Cultura popular
Descripció
L’univers folklòric tortosí és viu i divers: bestiari popular, gegants, capgrossos, llegendes i rondalles, passant per la jota ebrenca, sigui cantada o ballada. La major part d’aquestes expressions de la cultura popular són exhibides en les festes locals en el marc de processons, cercaviles i balls. Històricament, han anat lligats a la celebració de la festa del Corpus Christi i altres esdeveniments de tipus religiós. Avui, són elements que mantenen el seu caràcter, que desperten sentiments d’identitat col·lectiva i doten de singularitat a la ciutat.
Elements del Seguici Festiu
De totes les velles imatges que han pres estat en l’ànima del poble, no n’hi ha cap que pugui igualar-se a la dels Gegants, Nans i altres vells entremesos
que formaven part de les processons i de les festes de caràcter popular, molts d’ells ja desapareguts dels nostres costums.
Amades, J.(1983). Gegants, nans i altres entremesos. Gràfiques Ampúries, p. 7
Els elements del seguici festiu de la ciutat de Tortosa, com els d’altres poblacions, tenen el seu origen en rituals i cultes pagans antics molt arrelats al territori que el cristianisme va incorporar i reformular amb una intenció clarament didàctica i moralitzadora per incorporar-los al seu propi univers simbòlic i aprofitar el vincle i el lligam que, per si mateixos, ja tenien amb la ciutadania.
Entre les manifestacions festives i religioses més destacades impulsades per l’església, destaca la instauració de la festa i processó de Corpus Christi cap al segon terç del segle XIII, que Tortosa documenta abans del 1330. En aquesta festivitat hi conflueixen tots els estaments socials de l’època, així com institucions cíviques, militars i eclesiàstiques de la ciutat, convertint-se en una mena de festa major a bona part de les ciutats de la corona. El cos social dels oficis, organitzats en confraries, proporciona el múscul humà format per jocs, entremesos, representacions i balls, on a Tortosa ja apareixen la “Cuqua fera”, el bou, l’àliga, els cavallets i els gegants, entre altres, i en què s’arrepleguen antigues tradicions que es fusionen amb elements i símbols religiosos mitjançant uns processos de sincretisme tan complexos com efectius. La ciutat esdevé un immens escenari urbà que també funciona com a catalitzador social, que cohesiona la col·lectivitat i proporciona una oportunitat per consolidar identitats. (Raül Sanchis, Teatralitat, joglaria i danses festives a la ciutat de Tortosa i la seua àrea d’influència històrica).
Bestiari
Gegants
Gegantons
Nanos
Nans, capgrossos, capets, cabuts, cabeçuts…: molts noms, segons la parla de cada indret, per a denominar un element festiu poc conegut. De fet, les referències documentals encara ara no ens permeten de seguir-ne l’evolució dins la festa. Malgrat que normalment usem indistintament la paraula nan i capgròs per anomenar-los, si filem prim veurem que hi ha diferències entre els uns i els altres.
Els nans són aquells caps, de vegades amb cos inclòs, que amb una persona a dins fan la sensació d’una figura humana escurçada. Per a produir aquest efecte l’espiera del portador és al front o al barret de la figura.
El capgròs, en canvi, és una pròtesi en forma de cap, generalment humà, que es col·loca damunt les espatlles del portador i fa l’efecte d’un personatge estrafet, amb el cap desmesurat. El portador acostuma a veure-hi per la boca o pel pap.
Font: www.barcelona.cat/culturapopular/ca/ambits-festius/imatgeria-festiva/nans-i-capgrossos
Encara que a Tortosa fem servir el teme “nano” per referir-nos de manera genèrica a qualsevol figura que porti una pròtesi al cap, si seguim les definicions anteriors, a la ciutat tenim només capgrossos, amb l’excepció de Marta i Gregori, que són nanos, tot i que parcialment transformats.
Casa dels Gegants
L’any 2010 es va habilitar l’antiga Lotja medieval situada al Parc Municipal Teodor González per acollir les figures que formen part del seguici festiu de la ciutat de Tortosa i convertir-se en la Casa dels Gegants.
Aquesta proposta volia dotar la ciutat d’un centre d’interpretació i promoció de la cultura popular on poder mostrar tots els elements que conformen la imatgeria festiva municipal. Joan Iniesta va organitzar aquest nou espai expositiu al voltant de quatre àmbits. Un primer espai central dedicat als gegants que representen les tres cultures que històricament van viure a la ciutat, un segon sobre la Festa del Renaixement amb la parella de gegants i els quatre capgrossos de la festa, un tercer espai dedicat al bestiari, i finalment, un quart àmbit per exposar els nans i capgrossos de la ciutat.
Avui la Casa dels Gegants és la seu permanent dels gegants, els nanos, les cucaferes, l’àliga i la resta dels elements del seguici festiu de la ciutat, que també inclou un bou i diverses parelles de cavallets. L’edifici està ubicat al parc municipal Teodor González, en l’antiga Llotja del segle XIV, que s’ha condicionat per acollir aquests símbols de la cultura popular tortosina.
Festa del Renaixement
L’esplendor d’una ciutat al s. XVI. Més de 3.000 ciutadans vestits d’època i 60 espectacles diaris, amb més de 500 actors, ens transporten a la Tortosa de fa 500 anys
El tercer cap de setmana de juliol Tortosa celebra la Festa del Renaixement. Amb el subbtítol l’esplendor d’una ciutat al segle XVI, la Festa rememora, a través d’una àmplia oferta d’activitats de caire lúdic i cultural, el període històric del segle XVI, un dels moments més interessants en l’existència de la nostra ciutat.
La Festa del Renaixement ha rebut nombrosos reconeixements, com la declaració de Festa d’Interès Turístic Nacional, Festa Local d’Interès Turístic Local i la Placa d’Honor del Turisme de Catalunya.
Una excusa perfecta per gaudir de quatre dies de festa i per descobrir el ric patrimoni històric, cultural i paisatgístic de Tortosa i del sud de Catalunya.
Festes de la Cinta
La Festa Major de Tortosa se celebra en honor a la seva patrona la Mare de Déu de la Cinta, i té lloc al voltant del primer diumenge de setembre. Es tracta d’una festa d’una llarga tradició.
Al principi del segle XVI, sent bisbe de Tortosa Alfonso d’Aragó, amb el desig d’augmentar el culte a la Santa Cinta, va establir una festivitat amb culte propi, el segon diumenge d’octubre. Aquesta festa es va celebrar en aquesta data fins a l’any 1867, quan la festa es va traslladar al primer diumenge de setembre, data en què se celebra en l’actualitat.
L’any 1863 es va proclamar la Verge de la Cinta, juntament amb l’Àngel Custodi, patrona de la ciutat.
La festa té el seu inici el dissabte anterior al cap de setmana del primer diumenge de setembre, dia en què se celebra la proclamació de les pubilles i pubilletes i el pregó de la Festa Major.
Setmana Santa Tortosa
La Setmana Santa és un dels esdeveniments de l’any que més gent treu als carrers de Tortosa. Més enllà del sentit religiós, moltes persones van a veure les processons, particularment la de la Passió o de Diumenge de Rams, la més matinera de Catalunya, colorista i concorreguda, atrets per l’atmosfera de recolliment que es respira pels carrers de la ciutat, per on desfilen centenars de penitents acompanyant els onze passos que il·lustren la Passió i mort de Jesucrist. Cultura, religiositat i patrimoni s’entrellacen en una de les manifestacions més singulars de casa nostra.
L’Agrupació de Confraries de Setmana Santa de Tortosa, formada per 10 confraries i 11 passos, té com a objectiu coordinar els esforços i finalitat de totes les confraries que en formen part per dur a terme les celebracions dintre de la Setmana Santa tortosina.
La Setmana Santa dura uns pocs dies però a Tortosa podem gaudir-ne tot l’any, gràcies al Centre d’Interpretació de la Setmana Santa, un equipament ubicat a l’antiga església de Sant Antoni on s’exposen els passos de la Setmana Santa, veritables obres d’art a l’abast de la ciutadania que pot apreciar la bellesa dels misteris i comprendre el sentit d’aquest esdeveniment únic.