Els dibuixos preparatoris

L’any 1937, Pablo Picasso va rebre un encàrrec del govern de la República per tal de realitzar un gran llenç per al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París, prevista per a l’estiu d’aquell any sota el lema: Arts i tècniques de la vida moderna.

A dos mesos de l’exposició, immers en una crisi personal i creativa, Picasso no havia aconseguit resoldre l’encàrrec. El 26 d’abril de 1937, en plena guerra civil espanyola, la ciutat basca de Guernica va ser bombardejada pels exèrcits alemany i italià, en suport al bàndol revoltat contra el govern de la Segona República. Picasso, instal·lat a París, va tenir notícia del bombardeig a través del relat i les imatges de la premsa gràfica francesa. Aquest terrible fet inspirà l’artista per resoldre de manera definitiva l’obra que el Govern de la Segona República li havia encarregat.

En tot just mes i mig, va realitzar al voltant d’uns quaranta i escaig esbossos en paper i, simultàniament, diverses correccions al gran quadre. Els esbossos preparatoris recullen els temes, les figures (el toro, el cavall, la mare amb l’infant mort, el cap de dona plorant, la mà amb l’espasa trencada) i la definició espacial de l’obra. Van estar realitzats amb diferents tècniques (llapis, carbonet, guaix, oli). Elements de la seva mitologia personal, com l’autoretrat sota forma de  minotaure o els cavalls sacrificats de les curses de toros, esdevenen símbols de la tragèdia dotats de valors universals fora del temps històric.

Els dibuixos preparatoris de l’artista ens mostren el procés creatiu d’una de les obres més icòniques de l’art contemporani del segle XX, el Guernica, símbol universal de denúncia davant qualsevol episodi de violència o de vulnerabilitat de la població civil.

L’edició facsimilar

L’exposició presenta l’edició facsimilar íntegra dels dibuixos preparatoris de Picasso per a la realització del Guernica, que l’Editorial Casariego va publicar sota el patrocini d’honor de Federico Mayor Zaragoza, director general de la Unesco, i Catherine Lalumiere, secretària general del Consell d’Europa.

La qualitat de l’edició la va fer mereixedora del premi atorgat pel Ministerio de Cultura al Libro Mejor  Editado l’any 1990, en la modalitat de Bibliofilia y Facsímiles. Actualment, aquest exemplar,  el 573 dels 750 que publicà l’editorial, forma part de la col·lecció d’art de la família Caubet-Prades.

Teràpia col·lectiva és el primer espectacle per a teatres de Buhos, un dels grans grups d’èxit del panorama musical del país. Buhos és reinventen i presenten una obra musical inèdita que et convida a un procés de treball interior i d’evolució personal. Un mètode curatiu de l’ànima a través de la sàtira, la reflexió, la crítica sense embuts i, sobretot, l’humor. Un espectacle catàrtic on els flamants i esperats nous temes de Buhos i els seus grans èxits prenen noves dimensions sota la direcció, mestratge i sovoire faire únics de l’Albert Pla. Ideal per a tothom que senti que vivim temps grisos, els Buhos comparteixen vivències a tot color amb la vocació de fer d’aquest tractament un d’infal·lible per a la teva felicitat, mentrestant assisteixes en exclusiva a la preestrena del seu nou disc El dia de la Victòria.

Fitxa artística:
Guillem Solé, veu
Rai Benet, baix
Joan Blázquez, bateria
Klaus Stroink, trompeta
Jaume Nin, guitarra
Josep Contreras, saxo
Pep Vila d’Abadal, teclats

A la venda, les entrades per a l’espectacle de Buhos a Tortosa

La web del Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa (www.teatreauditoritortosa.cat) ja ha activat la venda d’entrades per poder veure un dels primers esdeveniments culturals que acollirà durant l’any que comença: l’espectacle ‘Teràpia col·lectiva’, que té com a protagonistes el grup musical Buhos. L’espectacle tindrà lloc el 29 de gener, a partir de les 20.30 h, i serà un dels primers actes inclosos dins de la Capital de la Cultura Catalana Tortosa 2021.

Amb este espectacle, el grup Buhos transforma la seua proposta i la porta als escenaris de Catalunya, amb les noves composicions del grup com a eix central i amb un fil argumental que ha dirigit un altre dels músics destacats del país, Albert Pla.

Preus:
Amfiteatre: 10 €
Platea: 15 €
Persones jubilades, aturades, família nombrosa o monoparental: 12 €
Titulars del carnet jove: 10.50 €

Duració de l’espectacle: 90 min.

Els dibuixos preparatoris

L’any 1937, Pablo Picasso va rebre un encàrrec del govern de la República per tal de realitzar un gran llenç per al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París, prevista per a l’estiu d’aquell any sota el lema: Arts i tècniques de la vida moderna.

A dos mesos de l’exposició, immers en una crisi personal i creativa, Picasso no havia aconseguit resoldre l’encàrrec. El 26 d’abril de 1937, en plena guerra civil espanyola, la ciutat basca de Guernica va ser bombardejada pels exèrcits alemany i italià, en suport al bàndol revoltat contra el govern de la Segona República. Picasso, instal·lat a París, va tenir notícia del bombardeig a través del relat i les imatges de la premsa gràfica francesa. Aquest terrible fet inspirà l’artista per resoldre de manera definitiva l’obra que el Govern de la Segona República li havia encarregat.

En tot just mes i mig, va realitzar al voltant d’uns quaranta i escaig esbossos en paper i, simultàniament, diverses correccions al gran quadre. Els esbossos preparatoris recullen els temes, les figures (el toro, el cavall, la mare amb l’infant mort, el cap de dona plorant, la mà amb l’espasa trencada) i la definició espacial de l’obra. Van estar realitzats amb diferents tècniques (llapis, carbonet, guaix, oli). Elements de la seva mitologia personal, com l’autoretrat sota forma de  minotaure o els cavalls sacrificats de les curses de toros, esdevenen símbols de la tragèdia dotats de valors universals fora del temps històric.

Els dibuixos preparatoris de l’artista ens mostren el procés creatiu d’una de les obres més icòniques de l’art contemporani del segle XX, el Guernica, símbol universal de denúncia davant qualsevol episodi de violència o de vulnerabilitat de la població civil.

L’edició facsimilar

L’exposició presenta l’edició facsimilar íntegra dels dibuixos preparatoris de Picasso per a la realització del Guernica, que l’Editorial Casariego va publicar sota el patrocini d’honor de Federico Mayor Zaragoza, director general de la Unesco, i Catherine Lalumiere, secretària general del Consell d’Europa.

La qualitat de l’edició la va fer mereixedora del premi atorgat pel Ministerio de Cultura al Libro Mejor  Editado l’any 1990, en la modalitat de Bibliofilia y Facsímiles. Actualment, aquest exemplar,  el 573 dels 750 que publicà l’editorial, forma part de la col·lecció d’art de la família Caubet-Prades.

1957. Som a Moscou. En plena Guerra Freda i la cursa espacial.
LAIKA és una gosseta que sobreviu pels carrers de la gelada ciutat. Poc s’imagina que el seu destí la portarà a l’espai dins la nau Spútnik II i passarà a la història de la humanitat com el primer ésser viu en orbitar al voltant de la Terra.
Xirriquiteula Teatre utilitza, en aquest espectacle, tècniques tan diverses com les retroprojeccions, collage, titelles, autòmats i el gest.
Premi al millor espectacle per el jurat infantil. Fira de Teatre de Titelles de Lleida, 2018
Premi a la millor escenografia. Fira de Teatre de Titelles de Lleida, 2018

“El que ha fet Xirriquiteula Teatre amb ‘Laika’ és admirable. Recrear la trista/èpica gesta de la gossa més famosa del món amb un treball artístic i tècnic complex que no deixa l’ànima de banda. (…) És imaginativa en el relat -que oxigena amb suspens i tocs de clown- i innovadora en el format -que exigeix un alt grau de coordinació dels actors, que són tècnics ‘a vista’ i al mateix temps manipuladors.” Núria Cañamares.

Fitxa artística:
Creació i dramatúrgia: Enric Cases, Marc Costa, Christian Olivé, Daniel Carreras,
Iolanda Llansó
Direcció escènica: Enric Ases
Escenografia i attrezzo: Marc Costa
Vestuari i utillatge: Iolanda Llansó
Projeccions: Christian Olivé
Il·luminació i espai sonor: Dani Carreras
Música original: Albert Joan
Efectes sonors: Edgar Vidal (Vidal 2 FX)
Edició i producció de la banda sonora: Jero Castellà

Preus:
General: 5 €

Han passat sis anys des del darrer cop que vam veure l’Àlex i el Bruno. Els vam deixar just després d’enviar-se un smiley –dos punts, un guionet i un parèntesi tancat que ho van canviar tot– i fent-se un petó de pel·lícula. Va ser un moment màgic. Al seu voltant es van encendre els llums de Nadal i es va posar a nevar, però ells no es van moure del mig del carrer. Van aturar el tràfic, els cotxes van comenaar a pitar-los, els vianants es van aturar a gravar l’escena amb els
seus mòbils i tot seguit es van posar a ballar en una coreografia perfectament sincronitzada.
Bé, potser aquí estem exagerant una mica, però què voleu? Era una comèdia romàntica i les comèdies romàntiques han d’acabar així, amb un happy ending. I ells el van tenir. “Jo no sé si tu i jo tindrem un bon finall però podem tenir un principi, si tu vols,” va dir l’Àlex. I el Bruno va respondre que sí, que volia. Va sonar Florence and The Machine i tots dos van comenaar una relació. Però les coses no van anar com esperaven. Les seves diferències, petites i simpàtiques al
principi, es van anar fent més i més grans a mesura que passaven els mesos. La realitat del dia a dia es va acabar imposant a l’enamorament edulcorat de les pel·lícules i avui, sis anys després, tot és ben diferent. L’Àlex està a punt de fer quaranta anys i el Bruno s’ha d’enfrontar a una de les decisions més importants de la seva vida.
És en aquest punt crucial de les vides de tots dos que ens retrobem amb ells. I poca cosa més podem dir si no volem caure en els spoilers.

Fitxa artística:
Text i direcció: Guillem Clua
Intèrprets: Ramon Pujol i Albert Triola
Escenografia i vestuari: Sergi Corbera
Il·luminació: Arnau Planchart
Espai sonor: Roger Ábalos
Confecció de vestuari: Marta Pell

Preus:
Amfiteatre: 10 €
Platea: 15 €
Persones jubilades, aturades, família nombrosa o monoparental: 12 €
Titulars del carnet jove: 10.50 €

La Tempesta és la darrera obra de Shakespeare i en la qual el bard mostra tota l’experiència acumulada al llarg de la seva vasta carrera, una peaa misteriosa i ritual, que barreja pensar filosòfic i polític, recursos de comèdia, el romana pastoral i la gran maquinària barroca, i on es confronten l’Art creat pels homes i les forces tel·lúriques de la Natura. L’illa de Pròsper és on passa la major part de la peaa, on van a parar les víctimes del naufragi que el màgic personatge ha provocat. L’illa és, al capdavall, un teatre dins el teatre, el món com a representació, un escenari en el qual Pròsper funciona com a esotèric demiürg, ajudat pel volàtil follet Ariel i patint els estirabots del fangós i feréstec Caliban. I l’illa és també l’escenari on Pròsper, el príncep destronat, practica la venjanaa amb els qui el van bandejar a l’exili, però alhora és l’espai on totes les rivalitats troben el corresponent perdó i la possible la redempció.
Al rerefons de la peaa i, a voltes, sota l’aparenaa d’una comèdia vibrant, hi rau una refexió profunda sobre les utopies, sobre quina societat bastiríem en el cas que se’ns donés una segona oportunitat en una illa verge. El protagonisme d’aquesta illa màgica pren en el nostre muntatge una presència musical. Així, l’aire original de la peaa, que sovint coqueteja amb la mascarada barroca amb números cantats, es tradueix en el nostre muntatge en la música
composada especialment per a l’ocasió per Marc Sambola. Seguint la proposta de Shakespeare, Ariel és la veu cantant del muntatge, amb un seguit de canaons que embolcallen la peaa i acaben confonent-se amb les mateixes forces tel·lúriques de l’illa.

Fitxa artística:
Adaptació i direcció: Marc Rosich
Intèrprets: Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Díaz, José Pedro Garcia Balada, Pep Garcia-Pascual,
Carles
Gilabert, Davo Marín, Carme Milán, Santi Monreal, Ricard Sadurní i Àlvar Triay
Música Original: Marc Sambola
Vestuari i escenografia: Joana Martí
Disseny d’il·luminació: Rubèn Taltavull
Direcció artística: Pep Garcia- Pascual

Preus:
Amfiteatre: 10 €
Platea: 15 €
Persones jubilades, aturades, família nombrosa o monoparental: 12 €
Titulars del carnet jove: 10.50 €

El Club Bildelberg travessa una crisi profunda. Per primer cop els seus plans de control global comencen a fallar, i les persones més poderoses del planeta no pensen tolerar que el món sigui can pixa. Ha arribat l’hora de tornar a prendre el comandament, aquest cop amb l’ajuda de la intel.ligència artificial, en aquesta cimera convocada amb la màxima urgència. Fins i tot els més rics de l’univers saben que toca fer canvis, toca fer variacions.
Com les famoses Variacions Goldberg, que segons diuen, van ser composades per Johann Sebastian Bach per entretenir el comte Kaiserling durant les seves nits d’insomni, les nostres variacions, Les Variacions Bildelberg, escrites per l’Oriol Grau, tenen l’objectiu d’entretenir les nostres nits, embolicant d’humor els temes polítics, socials i tecnològics del nostre dia a dia
que, sovint, ens treuen la son. Partint de la informació i de les especulacions que es coneixen sobre l’autèntic Club Bilderberg, format per persones infuents en els àmbits empresarials, acadèmics i polítics, nosaltres us presentem, sempre amb el rigor de les produccions de la Sala Trono, la nostra peculiar visió: un espectacle amb format de cabaret polític.
De la mà de 3 intèrprets amb llarga experiència en el gènere com són Oriol Grau, Alexandra Palomo i Albert Mora, amb música original d’Enric Grau i un sorprenent desplegament visual d’Albert Rué, us farem viatjar i refexionar sobre el món que ens toca viure a través de textos plens de cinisme i ironia, canaons divertides, coreografies sexis, màgia enlluernadora i mala llet. El Brèxit, en Donald Trump, els països B.R.I.C., el capitalisme, el feixisme, l’envelliment de la població, l’eutanàsia, la vella i la nova religió, la manipulació, la corrupció i un llarg etc. seran la columna vertebral del nostre cabaret. “No sabem si al final aconseguirem dormir en pau amb tots aquets temes, però el que si sabem és que riurem, refexionarem i passarem una molt bona estona.” Joan Maria Segura i Bernadas, Director de l’obra.

Fitxa artística:
Autor: Oriol Grau
Direcció: Joan Maria Segura i Bernadas
Actors: Oriol Grau, Albert Mora i Alexandra Palomo. Amb la col·laboració de Paloma Arza, Fermí
Fernàndez i Montse Teuler
Música original: Enric ‘Xato’ Grau
Disseny de vestuari: Joan Maria Segura i Bernadas
Coreografies: Alexandra Palomo i Joan Maria Segura i Bernadas
Construcció titella: Eudald Ferré

Preus:
Amfiteatre: 10 €
Platea: 15 €
Persones jubilades, aturades, família nombrosa o monoparental: 12 €
Titulars del carnet jove: 10.50 €

En Klaus ens convida a visitar la seva rellotgeria, un espai on curiosament sembla que s’hagi aturat el temps. I precisament d’això parla l’espectacle: del temps, una visió poètica i divertida del temps.

Avui dia no tenim temps de res. Ens falta temps. I si en tinguéssim més, més en voldríem. Hauríem de demanar un temps mort i seure a mirar com passa el temps. Alguns pensaran que això és perdre el temps, però al mateix temps, en trobarem d’altres que creuran que és gaudir del temps… Qui té raó? No ho sé. Haurem de donar temps al temps per saber la resposta.

Fitxa artística:
Actor: Joan Fernández
Pianista: Juanjo Marín / David Anguera
Dramatúrgia: Joan Fernández
Direcció: El que ma quedea de teatre
Música original: Juanjo Marín
Disseny d’escenografia: Jaume Baliarda i Joan Fernández
Vestuari: Montse Fernández

Preus:
General: 3 €

La sorprenent història entre una àvia i el seu net amaga un poder femení indestructible.

Què faries si acusessin la teva àvia de bruixeria? Els temps de la Santa Inquisició queden aparentment lluny, però avui en dia, a Kènia, la realitat de les dones amb una sensibilitat especial és dramàtica i ens fa reviure el terror de l’Edat Mitjana.

El jove Karisa viatja de Mombasa als seus orígens rurals quan s’assabenta que la seva àvia està en perill. A través de les converses amb els seus familiars descobrim amb incredulitat que el seu oncle, fruit d’una combinació de superstició i interessos econòmics, és l’instigador de la terrible acusació. A la vegada, les seves ties intenten protegir l’àvia que ha d’aprendre a conviure amb el fantasma de l’assassinat rondant la seva humil casa. A Kènia, centenars d’ancians són acusats de bruixeria per tal de robar-los les terres. Un retrat valent que posa en evidència com els valors de les comunitats rurals han estat trastornats pel colonialisme i la religió. Una història d’amor intergeneracional, en què el carisma d’en Karisa demostra com la resistència a l’avarícia és possible i on el cos fràgil de l’àvia amaga un poder femení indestructible.

Preu: Gratuït, cal reservar entrada.