Xuriach, companyia de música i dansa antiga i tradicional és especialista en l’estudi, investigació i difusió de la dansa i la música del Renaixement i el Barroc, amb particular interès en el repertori català i ibèric. La companyia ha estat àmpliament reconeguda per la solidesa de les seves propostes, i per la passió i la il·lusió que transmeten, fent reviure aquest repertori i posant-lo a l’abast de tothom.

La Cia. Xuriach presenta un repertori que va de la dansa d’escola i les follies del segle XVII als nous minoès i les airoses contradanses del segle XVIII: una història ballada de transmissions, substitucions, conflictes i convivència dels gèneres de la dansa a Catalunya, abans i després de la guerra de Successió.

Programa de mà

Preu: Gratuït. Cal reservar entrada

Organitzat per l’Institut Ramon Muntaner i el Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya

FITXA ARTÍSTICA

Anna Romaní: dansa, castanyoles, direcció artística.

Carles Mas Garcia: dansa, castanyoles, flabiol i bombo, direcció artística.

Jaime Puente: dansa, castanyoles.

Eva Narejos: dansa, castanyoles.

Joan Codina: dansa, castanyoles, flautes.

Dani Carbonell: xirimies, oboè barroc i flauta.

Edwin García González: guitarra barroca, tiorba.

Marc Riera Albaigès: flabiol i tamborino, baixons, fagot, direcció artística.

Coreografies d’Anna Romaní i Carles Mas a partir dels tractats de dansa i de la tradició oral.

Un grup de periodistes d’investigació destapa un cas de corrupció en el qual està implicat Jacob Zuma, qui fou president de Sud-àfrica fins al 2018. Poc després, la redacció rep una campanya de desinformació.Dos joves d’una empresa tecnològica van trobar les proves que deixaven al descobert el modus operandi darrere del segrest econòmic de l’estat de Sud-àfrica, per part d’interessos privats i amb l’ajut d’alguns polítics.Gràcies a l’amic Zuma, els membres de la família índia Gupta van utilitzar els ingressos d’un país en el seu propi benefici: adquirint participacions de les mines de carbó, de mitjans de comunicació i empreses tecnològiques, i fins i tot, alguns càrrecs públics. Quan s’obre una investigació judicial, el president Zuma declara que tot són mentides i notícies falses. Davant l’augment de lligams entre els interessos privats i el govern, els periodistes es pregunten si hi ha lloc per la justícia en la incipient democràcia sud-africana, que amb tant d’esforç va costar de guanyar.

Director: Rehad Desai, Codirector Mark Kaplan

Productors: Zivia Desai, Anita Khanna, Rehad Desai

VO en anglès i zulú, subtitulada en català.

La Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa amb la complicitat de Federico Mayor Zaragoza (director general de la UNESCO entre 1987 i 1999) ha impulsat la digitalització del llegat del metge Pere Domingo (1896-1979), germà del polític republicà Marcel·lí Domingo (1884 – 1939). El periodista tortosí Josep Bayerri serà l’encarregat de contextualitzar-ne la biografia de Domingo, nascut a Tarragona però que va arribar a les Terres de l’Ebre de petit pel canvi de destinació laboral del seu pare. Així, Pere Domingo va fer els seus primers estudis a l’escola que havien obert a Roquetes els seus germans grans Marcel·lí i Joan.

Va ser professor adjunt d’higiene a la Facultat de Medicina i agregat a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any 1936, un cop iniciada la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a Cuba. Allà fou el director de la secció de febre tifoide del Laboratori Nacional i fundador de l’Institut Nacional de BCG. A causa de la Revolució Cubana de 1959, Domingo es va exiliar als Estats Units d’Amèrica. Allà, va ser designat expert en tuberculosi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Va retornar a Catalunya l’any 1962. També va ser el president de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i el president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona. De l’any 1970 al 1974 va ser el president de l’Institut d’Estudis Catalans. Va morir a Barcelona l’any 1979.

La Biblioteca Marcel·lí ja acull una part del fons documental de Marcel·lí Domingo, que ara s’ampliarà amb el del seu germà, que a més es podrà consultar en format digitalitzat. L’acte estarà apadrinat des de la distància per Federico Mayor Zaragoza, nebot dels germans Domingo, que no es podrà desplaçar a Tortosa per les mesures sanitàries imposades per la pandèmia i oferirà una salutació telemàtica als assistents a l’acte. Per assistir-ho cal inscriure’s al correu electrònic bdm@tortosa.cat o al telèfon 977445566.

La Torre de Font de Quinto de Campredó acollirà una de les projeccions de la segona edició de FRONT, Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau. El certamen vol portar l’audiovisual el més prop possible dels indrets on es va desenvolupar la Batalla de l’Ebre. Així, del 21 al 29 de maig, també es projectaran pel·lícules vinculades als conflictes, la pau i la memòria històrica al Poble Vell de Corbera d’Ebre, el Celler Herència Altés de Gandesa, al Castell de Flix, i al cinema de Bot. L’objectiu de la mostra és alimentar el diàleg a través del cinema amb exemples concrets de la Guerra Civil i la Batalla de l’Ebre, però també d’altres conflictes. FRONT proposa un diàleg entre conflictes del passat i del present, pròxims i llunyans i que al mateix temps vol posar en valor els espais històrics del territori vinculats a la batalla.

Consulta el programa de la mostra

De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda és una auca ecologista, un fals documental, una cursa desesperada entre escales i replans, una comunitat enfrontada al terrible repte d’organitzar-se abans que l’aigua els arribi al coll.

Alguna cosa fa pudor de podrit. No podem seguir negant l’evidència. Mentre nosaltres continuem aquí parlant de les nostres cabòries, la taca d’humitat s’estén, les canonades s’embossen, les parets s’esquerden… Reconèixer el problema és – ja ho diuen – el primer pas per solucionar-lo. Però estem realment disposats a fer el segon pas?

Edat recomanada: A partir de 14 anys.

Fitxa artística:

Autoria: La Calòrica
Direcció: Israel Solà
Text: Joan Yago
Intèrprets: Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Mònica López, Marc Rius i Júlia Truyol.
Escenografia i vestuari: Albert Pascual
Espai sonor: Guillem Rodríguez
Producció: Teatre Nacional de Catalunya

A la Barcelona de principis del segle XX hi conviuen dues ciutats: una burgesa i modernista, l’altra sòrdida i bruta. La desaparició de la petita Teresa Guitart, filla d’una rica família, commociona el país i la policia té aviat una sospitosa: Enriqueta Martí, coneguda com ‘La Vampira del Raval’. El periodista Sebastià Comas s’endinsarà en el laberint de carrers, bordells i secrets del barri del Raval, on sap que trobarà la veritat sobre les desaparicions i assassinats macabres de nens dels quals s’acusa la Vampira. Aviat descobrirà que allà s’amaga una elit disposada a ocultar els seus vicis a qualsevol preu.

Direcció: Lluís Danés

Guió: Lluís A.Martínez, María Jaén

Direcció de fotografia: Josep Maria Civit, AEC

Direcció artística: Lluís Danés

Vestuari: Mercè Paloma

Música: Alfred Tapscott

Estrena: Desembre 2020

Gènere: Thriller

Intèrprets: Nora Navas, Roger Casamajó, Bruna Cusí, Pablo Derqui, Mario Gas, Francesca Piñón, Sergi López, Núria Prims, Francesc Orella