Durant el Renaixement, la relació entre les matemàtiques, la pintura, l’arquitectura i el disseny va ser profunda. Una relació que va ser objecte d’estudi i debat de personatges com Leonardo da Vinci, l’home renaixentista per excel·lència, el matemàtic Luca Pacioli i el pintor Albrecht Dürer. Els seus tractats en camps tan diversos com les proporcions del cos, la perspectiva artificial en la pintura, el càlcul de probabilitats o l’enginyeria són clau per entendre l’evolució de l’art i l’arquitectura civil els darrers cinc-cents anys .

A través de maquetes i material gràfic divers, l’exposició ‘Renaixement, punt de partida de la nova creativitat’, produïda pel Museu de l’Ebre de Tortosa, indaga en la figura d’artistes i pensadors del Renaixement, per entendre la influència que han exercit en la història moderna i contemporània. L’exposició constata la seva empremta, fins i tot, en l’art i l’arquitectura del segle XXI.

La geometria és una eina infal·lible per a crear una imatge atractiva. Permet crear moviment, profunditat o, simplement, fixar punts d’interès per dirigir la mirada de l’espectador. Jugar amb triangles, quadrats, cercles i línies és una forma més avançada de compondre la imatge més enllà de la regla clàssica dels terços. Ara, una dotzena de fotògrafs del territori participen en la segona edició de la mostra col·lectiva ‘Un riu de geometria’ que produeix el Museu de l’Ebre de Tortosa. Els autors exposen imatges de l’espai públic que tenen les formes geomètriques com a eix principal de la composició.

Parking Shakespeare és una companyia que cada any ofereix un espectacle de William Shakespeare en espais exteriors. Per celebrar els seus deu anys i els més de setze muntatges, ara presenten La tempesta, en gran format i per a sala.

La tempesta és la darrera obra de Shakespeare. Una peça misteriosa i ritual, que barreja el pensament filosòfic i polític, els recursos de comèdia, el romanç pastoral i la gran maquinària barroca.

Aquest muntatge manté tota la companyia contínuament a escena i fa que, amb els cossos dels mateixos actors, es creï la tempesta.

Com a rerefons, la peça fa una reflexió profunda sobre les utopies i sobre quina societat bastiríem en el cas que se’ns donés una segona oportunitat en una illa verge.

Fitxa artística:

Adaptació i direcció: Marc Rosich
Intèrprets: Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Díaz, José Pedro Garcia Balada, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Marc Joy, Carme Milán, Santi Monreal, Ricard Sadurní i Àlvar Triay
Música Original: Marc Sambola
Vestuari i escenografia: Joana Martí
Disseny d’il·luminació: Antoni Font
Ajudant de direcció: Montse Butjosa
Direcció artística: Pep Garcia- Pascual

Pròleg a partir d’un fragment del llibre “Canto jo i la muntanya balla” d’Irene Solà.

El Club Bildelberg travessa una crisi profunda. Per primer cop els seus plans de control global comencen a fallar, i les persones més poderoses del planeta no pensen tolerar que el món sigui can pixa. Ha arribat l’hora de tornar a prendre el comandament, aquest cop amb l’ajuda de la intel.ligència artificial, en aquesta cimera convocada amb la màxima urgència. Fins i tot els més rics de l’univers saben que toca fer canvis, toca fer variacions.

Com les famoses Variacions Goldberg, que segons diuen, van ser composades per Johann Sebastian Bach per entretenir el comte Kaiserling durant les seves nits d’insomni, les nostres variacions, Les Variacions Bildelberg, escrites per l’Oriol Grau, tenen l’objectiu d’entretenir les nostres nits, embolicant d’humor els temes polítics, socials i tecnològics del nostre dia a dia que, sovint, ens treuen la son. Partint de la informació i de les especulacions que es coneixen sobre l’autèntic Club Bilderberg, format per persones infuents en els àmbits empresarials, acadèmics i polítics, nosaltres us presentem, sempre amb el rigor de les produccions de la Sala Trono, la nostra peculiar visió: un espectacle amb format de cabaret polític.

De la mà de 3 intèrprets amb llarga experiència en el gènere com són Oriol Grau, Alexandra Palomo i Albert Mora, amb música original d’Enric Grau i un sorprenent desplegament visual d’Albert Rué, us farem viatjar i refexionar sobre el món que ens toca viure a través de textos plens de cinisme i ironia, canaons divertides, coreografies sexis, màgia enlluernadora i mala llet. El Brèxit, en Donald Trump, els països B.R.I.C., el capitalisme, el feixisme, l’envelliment de la població, l’eutanàsia, la vella i la nova religió, la manipulació, la corrupció i un llarg etc. seran la columna vertebral del nostre cabaret. “No sabem si al final aconseguirem dormir en pau amb tots aquets temes, però el que si sabem és que riurem, refexionarem i passarem una molt bona estona.” Joan Maria Segura i Bernadas, Director de l’obra.

Fitxa artística:
Autor: Oriol Grau
Direcció: Joan Maria Segura i Bernadas
Actors: Oriol Grau, Albert Mora i Alexandra Palomo. Amb la col·laboració de Paloma Arza, Fermí Fernàndez i Montse Teuler
Música original: Enric ‘Xato’ Grau
Disseny de vestuari: Joan Maria Segura i Bernadas
Coreografies: Alexandra Palomo i Joan Maria Segura i Bernadas
Construcció titella: Eudald Ferré

En Klaus ens convida a visitar la seva rellotgeria, un espai on curiosament sembla que s’hagi aturat el temps. I precisament d’això parla l’espectacle: del temps, una visió poètica i divertida del temps.

Avui dia no tenim temps de res. Ens falta temps. I si en tinguéssim més, més en voldríem. Hauríem de demanar un temps mort i seure a mirar com passa el temps. Alguns pensaran que això és perdre el temps, però al mateix temps, en trobarem d’altres que creuran que és gaudir del temps… Qui té raó? No ho sé. Haurem de donar temps al temps per saber la resposta.

Fitxa artística:
Actor: Joan Fernández
Pianista: Juanjo Marín / David Anguera
Dramatúrgia: Joan Fernández
Direcció: El que ma quedea de teatre
Música original: Juanjo Marín
Disseny d’escenografia: Jaume Baliarda i Joan Fernández
Vestuari: Montse Fernández

La sorprenent història entre una àvia i el seu net amaga un poder femení indestructible.

Què faries si acusessin la teva àvia de bruixeria? Els temps de la Santa Inquisició queden aparentment lluny, però avui en dia, a Kènia, la realitat de les dones amb una sensibilitat especial és dramàtica i ens fa reviure el terror de l’Edat Mitjana.

El jove Karisa viatja de Mombasa als seus orígens rurals quan s’assabenta que la seva àvia està en perill. A través de les converses amb els seus familiars descobrim amb incredulitat que el seu oncle, fruit d’una combinació de superstició i interessos econòmics, és l’instigador de la terrible acusació. A la vegada, les seves ties intenten protegir l’àvia que ha d’aprendre a conviure amb el fantasma de l’assassinat rondant la seva humil casa. A Kènia, centenars d’ancians són acusats de bruixeria per tal de robar-los les terres. Un retrat valent que posa en evidència com els valors de les comunitats rurals han estat trastornats pel colonialisme i la religió. Una història d’amor intergeneracional, en què el carisma d’en Karisa demostra com la resistència a l’avarícia és possible i on el cos fràgil de l’àvia amaga un poder femení indestructible.

Fitxa tècnica

Direcció: Maia Lekow i Christopher King
Producció executiva: Judy Kibinge, Peter Mudamba, Cynthia Kane
Producció: Maia Lekow, Christopher King
Editor: Acosta King
Guió: Lekow King, Ricardo Acosta