Els dibuixos preparatoris

L’any 1937, Pablo Picasso va rebre un encàrrec del govern de la República per tal de realitzar un gran llenç per al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París, prevista per a l’estiu d’aquell any sota el lema: Arts i tècniques de la vida moderna.

A dos mesos de l’exposició, immers en una crisi personal i creativa, Picasso no havia aconseguit resoldre l’encàrrec. El 26 d’abril de 1937, en plena guerra civil espanyola, la ciutat basca de Guernica va ser bombardejada pels exèrcits alemany i italià, en suport al bàndol revoltat contra el govern de la Segona República. Picasso, instal·lat a París, va tenir notícia del bombardeig a través del relat i les imatges de la premsa gràfica francesa. Aquest terrible fet inspirà l’artista per resoldre de manera definitiva l’obra que el Govern de la Segona República li havia encarregat.

En tot just mes i mig, va realitzar al voltant d’uns quaranta i escaig esbossos en paper i, simultàniament, diverses correccions al gran quadre. Els esbossos preparatoris recullen els temes, les figures (el toro, el cavall, la mare amb l’infant mort, el cap de dona plorant, la mà amb l’espasa trencada) i la definició espacial de l’obra. Van estar realitzats amb diferents tècniques (llapis, carbonet, guaix, oli). Elements de la seva mitologia personal, com l’autoretrat sota forma de  minotaure o els cavalls sacrificats de les curses de toros, esdevenen símbols de la tragèdia dotats de valors universals fora del temps històric.

Els dibuixos preparatoris de l’artista ens mostren el procés creatiu d’una de les obres més icòniques de l’art contemporani del segle XX, el Guernica, símbol universal de denúncia davant qualsevol episodi de violència o de vulnerabilitat de la població civil.

L’edició facsimilar

L’exposició presenta l’edició facsimilar íntegra dels dibuixos preparatoris de Picasso per a la realització del Guernica, que l’Editorial Casariego va publicar sota el patrocini d’honor de Federico Mayor Zaragoza, director general de la Unesco, i Catherine Lalumiere, secretària general del Consell d’Europa.

La qualitat de l’edició la va fer mereixedora del premi atorgat pel Ministerio de Cultura al Libro Mejor  Editado l’any 1990, en la modalitat de Bibliofilia y Facsímiles. Actualment, aquest exemplar,  el 573 dels 750 que publicà l’editorial, forma part de la col·lecció d’art de la família Caubet-Prades.

Durant el Renaixement, la relació entre les matemàtiques, la pintura, l’arquitectura i el disseny va ser profunda. Una relació que va ser objecte d’estudi i debat de personatges com Leonardo da Vinci, l’home renaixentista per excel·lència, el matemàtic Luca Pacioli i el pintor Albrecht Dürer. Els seus tractats en camps tan diversos com les proporcions del cos, la perspectiva artificial en la pintura, el càlcul de probabilitats o l’enginyeria són clau per entendre l’evolució de l’art i l’arquitectura civil els darrers cinc-cents anys .

A través de maquetes i material gràfic divers, l’exposició ‘Renaixement, punt de partida de la nova creativitat’, produïda pel Museu de l’Ebre de Tortosa, indaga en la figura d’artistes i pensadors del Renaixement, per entendre la influència que han exercit en la història moderna i contemporània. L’exposició constata la seva empremta, fins i tot, en l’art i l’arquitectura del segle XXI.

La geometria és una eina infal·lible per a crear una imatge atractiva. Permet crear moviment, profunditat o, simplement, fixar punts d’interès per dirigir la mirada de l’espectador. Jugar amb triangles, quadrats, cercles i línies és una forma més avançada de compondre la imatge més enllà de la regla clàssica dels terços. Ara, una dotzena de fotògrafs del territori participen en la segona edició de la mostra col·lectiva ‘Un riu de geometria’ que produeix el Museu de l’Ebre de Tortosa. Els autors exposen imatges de l’espai públic que tenen les formes geomètriques com a eix principal de la composició.

A punt de fer-ne 45, la Rosa s’adona que ha viscut sempre per als altres i decideix prémer el botó nuclear, engegar-ho tot a passeig i prendre les regnes de la seva vida. Però abans, vol embarcar-se en un compromís molt especial: un matrimoni amb ella mateixa. Aviat descobrirà que el seu pare, els seus germans i la seva filla tenen altres plans, i això de canviar de vida no és tan senzill si no està en el guió familiar. Casar-se, encara que sigui amb ella mateixa, serà el més difícil que hagi fet mai. Guanyadora del Biznaga de Plata en el darrer Festiva de Màlaga, aquesta comèdia d’Iciar Bollain arriba amb 5 nominacions als Premis Gaudí, 8 als Premios Goya i 9 Premios Feroz

Han passat sis anys des del darrer cop que vam veure l’Àlex i el Bruno. Els vam deixar just després d’enviar-se un smiley –dos punts, un guionet i un parèntesi tancat que ho van canviar tot– i fent-se un petó de pel·lícula. Va ser un moment màgic. Al seu voltant es van encendre els llums de Nadal i es va posar a nevar, però ells no es van moure del mig del carrer. Van aturar el tràfic, els cotxes van comenaar a pitar-los, els vianants es van aturar a gravar l’escena amb els
seus mòbils i tot seguit es van posar a ballar en una coreografia perfectament sincronitzada.
Bé, potser aquí estem exagerant una mica, però què voleu? Era una comèdia romàntica i les comèdies romàntiques han d’acabar així, amb un happy ending. I ells el van tenir. “Jo no sé si tu i jo tindrem un bon finall però podem tenir un principi, si tu vols,” va dir l’Àlex. I el Bruno va respondre que sí, que volia. Va sonar Florence and The Machine i tots dos van comenaar una relació. Però les coses no van anar com esperaven. Les seves diferències, petites i simpàtiques al
principi, es van anar fent més i més grans a mesura que passaven els mesos. La realitat del dia a dia es va acabar imposant a l’enamorament edulcorat de les pel·lícules i avui, sis anys després, tot és ben diferent. L’Àlex està a punt de fer quaranta anys i el Bruno s’ha d’enfrontar a una de les decisions més importants de la seva vida.
És en aquest punt crucial de les vides de tots dos que ens retrobem amb ells. I poca cosa més podem dir si no volem caure en els spoilers.

Fitxa artística:
Text i direcció: Guillem Clua
Intèrprets: Ramon Pujol i Albert Triola
Escenografia i vestuari: Sergi Corbera
Il·luminació: Arnau Planchart
Espai sonor: Roger Ábalos
Confecció de vestuari: Marta Pell