Cultura popular

Els elements del seguici festiu de la ciutat de Tortosa, com els d’altres poblacions, tenen el seu origen en rituals i cultes pagans antics molt arrelats al territori que el cristianisme “va adoptar, transformar i reutilitzar amb una funció clarament pedagògica, educativa i moralitzadora” (Rumbo, 2021) per incorporar-los al seu propi univers simbòlic i aprofitar el vincle i el lligam que, per si mateixos, ja tenien amb la ciutadania i d’aquesta manera, fer-los arribar el missatge amb més força.

Entre les manifestacions festives i religioses més destacades impulsades per l’església, destaca la instauració de la festa i processó de Corpus Christi cap al segon terç del segle XIII, que Tortosa documenta abans del 1330. En aquesta festivitat hi conflueixen tots els estaments socials de l’època, així com institucions cíviques, militars i eclesiàstiques de la ciutat, convertint-se en una mena de festa major a bona part de les ciutats de la corona. El cos social dels oficis, organitzats en confraries, proporciona el múscul humà format per jocs, entremesos, representacions i balls, on a Tortosa ja apareixen la “Cuqua fera”, el bou, l’àliga, els cavallets i els gegants, entre altres, i en què s’arrepleguen antigues tradicions que es fusionen amb elements i símbols religiosos mitjançant unes processons de sincretisme tan complexos com efectius. La ciutat esdevé un immens escenari urbà que també funciona com a catalitzador social, que cohesiona la col·lectivitat i proporciona una oportunitat per consolidar identitats. (Sanchis, R., 2022, p. 56-62).