HISTÒRIA

La presència de la cucafera a la ciutat està documentada ja, com un entremès independent, al 1457 quan llegim al llibre del Calvari “dóna (…) en l’ajuda de l’entramès de la Cuqua Fera per donar-los a beure, III reals de València”.

Tradicionalment, només hi havia una cucafera, però al segle XIX es van incorporar dos exemplars més petits representant a la mare i dues cries.

El rector de Vallfogona escriu uns versos sobre l’hipotètic naixement dels cucaferons:

“y de pur regirament

lo ventre de Bocaram

avorta els cuca-ferons

com uns minyons de quinze anys”

Coexisteixen dues versions per explicar l’origen de l’arribada de la cucafera a Tortosa. La primera, i més popular, la relaciona amb la llegenda de Rufo i Rubí, una parella que també ha passat a formar part del nostre imaginari col·lectiu representant la parella de gegants cristians. La segona, vincula la cucafera a la confraria de pescadors de Sant Telm, els quals la van capturar viva a la badia del Fangar, al Delta de l’Ebre. Segurament d’aquí obtindria la peculiar forma arrodonida de l’animal, que sembla el casc invertit d’un vaixell.

Cal assenyalar que inicialment tenia un cos més ovalat i alt, ja que els seus portadors anaven drets a l’interior i s’aixecaven per poder-la desplaçar.

En èpoques més recents, i després d’haver pavimentat els carrers, es van instal·lar rodes a l’estructura per poder-la empènyer des de dins. Això va provocar la pèrdua d’altura, i perquè els portadors poguessin estar a l’interior es va eixamplar l’estructura, donant-li l’aspecte actual més arrodonit. Per aquest motiu, l’any 2017, es va decidir crear la tercera cucafera que faltava a la ciutat i donar-li la forma més ovalada que devia tenir inicialment, tot i que el sistema de porteig d’aquesta figura va continuar sent empenyent des de l’interior.

Aquest tercer exemplar reprodueix, de manera fidel, el cap de la cucafera més antiga que es va trobar al Balneari del Porcar i del que no se’n tenen més dades.