Tortosa festeja la capitalitat de la cultura catalana d’este 2021 amb una gran exposició que desgranarà la riquesa i diversitat de la cultura de la ciutat i del territori ebrenc: la paraula (de l’oralitat a la crònica passant per la literatura), el treball (artesania, oficis, ciutat d’intercanvi, indústria,…), la creença (generadora de béns artístics mobles i immobles, i d’expressions que arrelen a la comunitat), el menjar (el producte, el procés gastronòmic i com, on i amb qui el consumim,…), la festa (lloc de trobada i celebració, element de promoció i de lleure), l’expressió artística (creació, talent,…), l’expressió corporal i musical (ball i dansa, música i teatre,…) i la ciutat i el medi (ciutat històrica i moderna, en constant relació amb el medi). Sota el lema ‘La cultura que vivim’, l’exposició mostrarà una cultura dinàmica, una cultura que es mostra en cada una de les accions dels tortosins, creativitat que s’alimenta de tot allò que els singularitza i que comparteixen. Cultura entesa com una acció permanent, com l’acció quotidiana. L’Exposició romandrà oberta des del 27 de març fins al 9 de maig.

El 15 d’abril del 1938, Tortosa va viure el bombardeig més cruent a càrrec de l’aviació feixista italiana mentre la ciutat va ser front de guerra. En total hi van caure més de vint tones de bombes, una xifra superior a la que va assolar la població basca de Guernica. Aquell dia era Divendres Sant, i des d’aleshores es recorda com el Divendres de Sang per les tràgiques conseqüències que el bombardeig va comportar sobre la ciutat. Per recordar-ho, l’Ajuntament de Tortosa ha organitzat del 14 al 19 d’abril la segona Setmana de la Memòria Històrica. Comptarà amb conferències, presentacions de llibres i exposicions que volen ajudar a aprofundir en alguns aspectes d’aquella etapa.

• Dimecres 14, a les 19 h, tindrà lloc la conferència ‘Desplaçats de Tortosa, arrelats a Vic’, que vol resseguir el camí que va recórrer la comunitat tortosina que es va assentar a la capital d’Osona. Esta conferència comptarà també amb una primera introducció a càrrec del periodista i investigador local Andreu Caralt, que servirà per contextualitzar el moment de l’èxode viscut a la ciutat, incidint en els aspectes socials de l’època. La conferència es podrà seguir per les xarxes socials de l’Ajuntament de Tortosa.
• Dijous 15, el club de lectura de la biblioteca Marcel·lí Domingo estarà centrat en el reconegut còmic ‘Maus’, guanyador d’un premi Pulitzer, que narra amb il·lustracions el suplici de la comunitat jueva a l’Alemanya nazi. L’acte, a les 19 h, té accés limitat per les mesures covid i cal reservar lloc a l’adreça bmd@tortosa.cat o al 977 445 566.
• Dijous 15 a les 19.30 h a l’aula didàctica del Museu de Tortosa, tindrà lloc el lliurament dels segons premis Petjades, que reconeixen els treballs de recerca de memòria històrica fets pels estudiants dels instituts de les Terres de l’Ebre.
• Divendres 16, està prevista la presentació del llibre ‘Ens van robar la joventut’, a càrrec del seu autor, l’escriptor Víctor Amela, que pren com a protagonistes els integrants de la Lleva del Biberó. La presentació, a les 18 h, tindrà lloc a la biblioteca Marcel·lí Domingo i és necessària la reserva d’espai davant la capacitat limitada.
• Dissabte a les 12 h tindrà lloc la inauguració de l’exposició ‘Perseguits i Salvats’, organitzada per Amics i Amigues de l’Ebre al Museu de l’Ebre. Una mostra que torna a posar la mirada en el periple dels evacuats, a través de les rutes de fugida dels exiliats durant la Guerra Civil, que posteriorment també van servir com a rutes d’arribada per als jueus que cercaven refugi enmig de la persecució que van patir durant la Segona Guerra Mundial.

PDF del propgrama de la SETMANA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

En el marc de ‘La Setmana de la Memòria Històrica’ que organitza l’Ajuntament de Tortosa, la Biblioteca Marcel·lí Domingo dedica el Club de Lectura d’abril a ‘Maus. Relat d’un supervivent’. Es tracta d’una novel·la gràfica del dibuixant estatunidenc d’origen polonès Art Spiegelman que relata com son pare va sobreviure a l’Holocaust com a jueu a la Polònia de la Segona Guerra Mundial, al camp de concentració d’Auschwitz. Aquest treball fou guardonat el 1992 amb el premi Pulitzer. L’obra ha estat traduïda de l’anglès a molts idiomes, entre els quals al català per l’editorial mallorquina Inrevés Edicions. El material autobiogràfic va ser recollit per Spiegelman en entrevistes gravades, presencials o per telèfon, a les quals ell va afegir la pròpia opinió o revisió posterior.

El grup de lectura està coordinat per Joan Maria Romaní i en aquesta sessió d’abril comptarà amb la presència de l’il·lustrador Iñaki Copoví. 

El Martin acaba de rebre un prestigiós premi i l’encàrrec que culminarà la seva carrera com a arquitecte, una carrera d’èxit que també es tradueix al seu matrimoni. Aquesta nit rebrà a casa a un vell conegut per concedir-li una important entrevista televisiva, prepara la casa amb la seva dona mentre intenta recordar el nom del fill del seu invitat. Ser educat amb un bon amic és molt important, és una relació sòlida, de fa temps, d’aquelles que sembla que res pot espatllar… Però potser sí que hi ha una cosa que ho pot fer trontollar tot. Perquè resulta que Martin té un secret, una cosa que no ha dit a ningú i que farà tremolar els fonaments de la seva família benestant.

L’autor és conegut per ser un ferm defensor de la idea que el teatre ha d’ensenyar-nos com encaminar les nostres vides més plenament. Les seves obres acostumen a tenir un marcat sentit social, i en el cas de La cabra, o qui és Sylvia? Albee refexiona sobre com les diferents civilitzacions estableixen els límits de la seva tolerància utilitzant la comèdia com a vehicle pel debat. L’obra comença presentant Martin com un personatge que ho ha aconseguit tot i gaudeix d’una posició de respecte tant en l’àmbit professional com el personal. Però aquest renom i el seu matrimoni perfecte, es comença a trencar peça a peça mentre l’espectador es veu immers en un abisme que acabarà commocionant-lo.

Fitxa artística:
Traducció: Josep Maria Pou
Direcció: Iván Morales
Intèrprets: Jordi Bosch – Martin, Emma Vilarasau – Stevie, Roger Vilà – Billy, Jordi Martínez – Ross
Escenografia: Marc Salicrú amb la col·laboració d’Adrià Pinar
Il·luminació: Sam Lee
Vestuari: Nidia Tussal
Espai sonor: Clara Aguilar
Caracterització: Anna Rosillo
Moviment: David Climent
Ajudantia de direcció: Marc Cartanyà

En els darrers anys, el nostre sistema econòmic s’ha fet invisible i incomprensible. La sensació que alguna cosa no funciona del tot bé l’ha tingut pràcticament tothom. Però, exactament, què és el que no funciona? Capa a capa, Oeconomia revela les regles del capitalisme contemporani i com aquestes fan créixer sistemàticament el dèficit i la concentració de la riquesa. Amb astúcia i rigor, la pel·lícula analitza els aspectes més flagrants de l’economia capitalista, sovint invisibilitzats en les cobertures mediàtiques, fet que impossibilita comprendre la lògica que hi ha darrere de les estructures bàsiques que sostenen la nostra vida quotidiana. Paradoxalment, l’economia només creix i els beneficis només són possibles quan hi ha endeutament. Un joc segueix instal·lat en la lògica de l’augment infinit de capital. Mostra el capitalisme signes d’esgotament? Ens trobem prop del seu final?

Direcció: Carmen Losmann

Producció: Hannes Lang, Mareike Wegener

Edició: Henk Drees, Carmen Losmann

Fotografia: Dirk Lütter

So: Peter Rösner, Till Röllinghoff, Etienne Haug, Detlev Schmelzenbach

Música: Peter Rösner

Premi de la secció Testimonies, Ji.hlava IDF – República Txeca, 2020

Selecció Oficial, Berlinale – Alemanya, 2020

Selecció Oficial, IDFA – Països Baixos, 2020

Selecció Oficial, CPH:DOX – Dinamarca, 2020

Selecció Oficial, Sheffield Doc/Fest – Regne Unit, 2020

Selecció Oficial, L’Alternativa Barcelona – Espanya, 2020

A en Tim li agrada molt veure el mar. Per això, sempre que pot, visita la seva àvia al seu poble de pescadors. Allí coneixerà la Kalin, una nena de la seva edat, que li explicarà la història de la Moby Dick. Tot jugant i fent volar la imaginació, en Tim i la Kalin reviuran les aventures de la gran balena blanca per lliurar-se dels arpons del capità Ahab i seguir nedant lliure pels 7 mars.

Un espectacle ple d’emocions, de música i de viatges d’allò més sorprenents.

Fitxa artística:
Direcció: Joan-Andreu Vallvé
Disseny dels titelles i escenografia: Joan-Andreu Vallvé
Construcció dels titelles: Joan-Andreu Vallvé i Òscar Ribes
Construcció de l’escenografia: Xavier Badia i Òscar Rives
Vestits dels titelles:Teresa Catasús
Música original: Bernat Vallvé
Dibuixos projeccions: Joan-Andreu Vallvé
Animació dels dibuixos: Bernat Vallvé

En Julio (Javier Cámara) i l’Ana (Griselda Siciliani) fa més de quinze anys que estan junts. Formen una parella que ja no es mira ni es toca, i que ha fet del combat diari l’essència de la seva relació. Aquesta nit l’Ana ha convidat a casa als seus veïns de dalt, en Salva (Alberto San Juan) i la Laura (Belén Cuesta), una parella més jove que ells, amable i simpàtica, però els “sorolls” s’han convertit en una molèstia per a en Julio i l’Ana… La primera pel·lícula de Cesc Gay, després de l’èxit de “Truman” (2015) és una reflexió sobre la vida en parella i la sexualitat que tracta amb ironia i humor, temes com la convivència, la valentia, el sexe, l’amor i l’aparença.

Direcció: Cesc Gay

Guió: Cesc Gay

Intèrprets: Javier Cámara, Belén Cuesta, Ana Griselda Siciliani, Alberto San Juan.

Direcció de fotografia: Andreu Rebés

Muntatge: Liana Artigal

So: Albert Gay, Laura Tomàs, Yasmina Pradera

Versió original: Castellà

Premi Goya 2020. Millor actor de repartiment: Alberto San Juan

Teràpia col·lectiva és el primer espectacle per a teatres de Buhos, un dels grans grups d’èxit del panorama musical del país. Buhos és reinventen i presenten una obra musical inèdita que et convida a un procés de treball interior i d’evolució personal. Un mètode curatiu de l’ànima a través de la sàtira, la reflexió, la crítica sense embuts i, sobretot, l’humor. Un espectacle catàrtic on els flamants i esperats nous temes de Buhos i els seus grans èxits prenen noves dimensions sota la direcció, mestratge i sovoire faire únics de l’Albert Pla.

Ideal per a tothom que senti que vivim temps grisos, els Buhos comparteixen vivències a tot color amb la vocació de fer d’aquest tractament un d’infal·lible per a la teva felicitat, mentrestant assisteixes en exclusiva a la preestrena del seu nou disc El dia de la Victòria.

Fitxa artística:

Veu: Guillem Solé
Baix: Rai Benet
Bateria: Joan Blázquez
Trompeta: Klaus Stroink
Guitarra: Jaume Nin
Saxo: Josep Contreras
Teclats: Pep Vila d’Abadal

Les entrades del 29 de gener són vàlides per a aquesta nova data. 

Duració de l’espectacle: 90 min.

La paraula i la dansa s’entrecreuaran a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa amb el projecte Balla’m un llibre i l’espectacle Ballant ballàvem  de la ballarina i corògrafa Laia Santanach. Partint de l’origen de la paraula i la recerca d’aquest origen, com feia l’ecriptor Joan Coromines,  Ballant ballàvem  representa i exposa un paral·lelisme entre l’elecció del gest i el seu significat aparent. Una proposta on cada paraula il·lustra un moviment.

Balla’m un llibre s’emmarca en un projecte més gran que les biblioteques públiques dediquen a la difusió de les arts escèniques i performatives, de moment: l’òpera, el teatre, el circ i la dansa. Les biblioteques programen cicles d’activitats en què cada disciplina artística s’aborda a través de la lectura i amb accions formatives associades. 

Aforament limitat.

Inscripcions a bmd@tortosa.cat / 977445566

A Vore és un espectacle arriscat, vitalista i divertit, una “tradificció” que fusiona moviments ancestrals amb moderns, tecnologia amb aixades, i creativitat contemporània amb textos antics. És una proposta de maneres de fer intergeneracionals, que parteix d’una refexió profunda sobre la identitat contemporània i que passeja pels límits de què es considera “modern” i “tradicional”.

El projecte, centrat en la tradició de les Terres de l’Ebre, i basat en el llibre “Del Folklore Tortosí” de Joan Moreira, constitueix un treball d’investigació de dansa i musica continu que evoluciona en cada actuació, i on l’espectador assisteix a la col·lisió entre dues maneres de celebrar la vida: la d’abans i la d’ara. A VORE és dansa i creació en temps real a partir de textos i melodies abandonades per uns artistes que han transitat per les arts performatives, la música jazz, l’electrònica, el rock i la música tradicional, i que troben l’essència que ho uneix.

Fitxa artística:

Direcció: Sònia Gómez i Ramon Balagué
Música: Astrio i Pau Puig
Balladores: Carme Balagué i Sònia Gómez
Disseny de llums: CUBE bz
Disseny de so: Ka-to
Vestuari i estilisme: Maria Reyes i Elisenda Olivé
Documentació: Pere Gumbau i Marc Ballester
Producció: El Climamola

Tortosa festeja la capitalitat de la cultura catalana d’este 2021 amb una gran exposició que desgranarà la riquesa i diversitat de la cultura de la ciutat i del territori ebrenc: la paraula (de l’oralitat a la crònica passant per la literatura), el treball (artesania, oficis, ciutat d’intercanvi, indústria,…), la creença (generadora de béns artístics mobles i immobles, i d’expressions que arrelen a la comunitat), el menjar (el producte, el procés gastronòmic i com, on i amb qui el consumim,…), la festa (lloc de trobada i celebració, element de promoció i de lleure), l’expressió artística (creació, talent,…), l’expressió corporal i musical (ball i dansa, música i teatre,…) i la ciutat i el medi (ciutat històrica i moderna, en constant relació amb el medi). Sota el lema ‘La cultura que vivim’, l’exposició mostrarà una cultura dinàmica, una cultura que es mostra en cada una de les accions dels tortosins, creativitat que s’alimenta de tot allò que els singularitza i que comparteixen. Cultura entesa com una acció permanent, com l’acció quotidiana. L’Exposició romandrà oberta des del 27 de març fins al 9 de maig.

I de sobte, ens aturem, descobrim que sí que podíem aturar-nos. Vivències en un món complex a punt del col·lapse.

Un espectacle de creació col·lectiva pensat per mostrar-nos, a través del circ, com veuen el món i com s’enfronten als problemes d’un planeta a punt de col·lapsar i que ha acabat creant-se… en plena emergència sanitària. La pandèmia ha acabat afegint-se a la llarga llista de crisis a les quals s’enfronten també els i les artistes: des del col·lapse ecològic fins a l’auge del feixisme o la crisi de l’habitatge.

El panorama creatiu del circ català ofereix una gran riquesa i diversitat de companyies i creadors que gaudeixen de reconeixement nacional i internacional. Per tal de visibilitzar, compartir i apropar el circ a públics més amplis, i en el marc del Pla d’Impuls del Circ, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Grec Festival de Barcelona posen en marxa la Producció Nacional de Circ. La Producció s’estrenà al passat Festival Grec’20 i inicia la gira al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, des d’on visitarà els principals escenaris públics catalans.

Recomanat a partir de 9 anys.

Fitxa artística:
Direcció: Joan Ramon Graell, amb l’ajudantia de Joan Arqué i Špela Vodeb.
Dramatúrgia: Joan Arqué
Moviment: Špela Vodeb
Interpretació: Maria Palma Borràs, Lara Renard García, Carlos Francos Peré, Gabriel Salaün Rivalland, Júlia Clarà Badosa, Raimon Mató Rabassedas, Bruno Toso del Valle
Il·luminació i espai escènic: Adrià Pinar
Composició musical: Xavier Janué (The Built in Band), Sergi Fàbregas, Lorenzo Porcaro (Singleview)
Disseny del so: Roger Julià
Vestuari: Rosa Lugo Fàbregas

«Són criatures» és una adaptació de l’obra “Criatures” de la companyia T de TEATRE. Mitjançant uns esquetxos proposa una visió àcida i insolent de les relacions entre els infants i els adults. No és un tractat de pedagogia ni un àlbum de records nostàlgics sinó que, des del vessant còmic, es representen escenes quotidianes de vegades complicades: mares que odien els seus fills, nens perduts en un món que no entenen… Amb aquestes escenes es mostra la grandíssima distància que pot haver-hi entre pares i fills.

Direcció: Xavier Gavaldà

Intèrprets: Xaro Bautista, Elvira Ferrando, Susanna

Gómez i Anna Ramírez.

Equip tècnic: Andreu González i Sisco Paredes

Atrezzo i decoració: Grup Euterpe i Toni Lara

Imatge: Iris Pérez i Àngels Roger

Un grup de periodistes d’investigació destapa un cas de corrupció en el qual està implicat Jacob Zuma, qui fou president de Sud-àfrica fins al 2018. Poc després, la redacció rep una campanya de desinformació.Dos joves d’una empresa tecnològica van trobar les proves que deixaven al descobert el modus operandi darrere del segrest econòmic de l’estat de Sud-àfrica, per part d’interessos privats i amb l’ajut d’alguns polítics.Gràcies a l’amic Zuma, els membres de la família índia Gupta van utilitzar els ingressos d’un país en el seu propi benefici: adquirint participacions de les mines de carbó, de mitjans de comunicació i empreses tecnològiques, i fins i tot, alguns càrrecs públics. Quan s’obre una investigació judicial, el president Zuma declara que tot són mentides i notícies falses. Davant l’augment de lligams entre els interessos privats i el govern, els periodistes es pregunten si hi ha lloc per la justícia en la incipient democràcia sud-africana, que amb tant d’esforç va costar de guanyar.

Director: Rehad Desai, Codirector Mark Kaplan

Productors: Zivia Desai, Anita Khanna, Rehad Desai

VO en anglès i zulú, subtitulada en català.

De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda és una auca ecologista, un fals documental, una cursa desesperada entre escales i replans, una comunitat enfrontada al terrible repte d’organitzar-se abans que l’aigua els arribi al coll.

Alguna cosa fa pudor de podrit. No podem seguir negant l’evidència. Mentre nosaltres continuem aquí parlant de les nostres cabòries, la taca d’humitat s’estén, les canonades s’embossen, les parets s’esquerden… Reconèixer el problema és – ja ho diuen – el primer pas per solucionar-lo. Però estem realment disposats a fer el segon pas?

Edat recomanada: A partir de 14 anys.

Fitxa artística:

Autoria: La Calòrica
Direcció: Israel Solà
Text: Joan Yago
Intèrprets: Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Mònica López, Marc Rius i Júlia Truyol.
Escenografia i vestuari: Albert Pascual
Espai sonor: Guillem Rodríguez
Producció: Teatre Nacional de Catalunya

Un espectacle de la companyia La Calòrica sobre l’emergència climàtica. De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda és una auca ecologista, un fals documental, una cursa desesperada entre escales i replans, una comunitat enfrontada al terrible repte d’organitzar-se abans que l’aigua els arribi al coll. Alguna cosa fa pudor de podrit. No podem seguir negant l’evidència. Mentre nosaltres continuem aquí parlant de les nostres cabòries, la taca d’humitat s’estén, les canonades s’embossen, les parets s’esquerden… Reconèixer el problema és – ja ho diuen – el primer pas per solucionar-lo. Però estem realment disposats a fer el segon pas?

Autoria: La Calòrica

Direcció: Israel Solà

Text: Joan Yago

Intèrprets: Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Mònica López, Marc Rius i Júlia Truyol.

Escenografia i vestuari: Albert Pascual

Espai sonor: Guillem Rodríguez

Producció: Teatre Nacional de Catalunya

A la Barcelona de principis del segle XX hi conviuen dues ciutats: una burgesa i modernista, l’altra sòrdida i bruta. La desaparició de la petita Teresa Guitart, filla d’una rica família, commociona el país i la policia té aviat una sospitosa: Enriqueta Martí, coneguda com ‘La Vampira del Raval’. El periodista Sebastià Comas s’endinsarà en el laberint de carrers, bordells i secrets del barri del Raval, on sap que trobarà la veritat sobre les desaparicions i assassinats macabres de nens dels quals s’acusa la Vampira. Aviat descobrirà que allà s’amaga una elit disposada a ocultar els seus vicis a qualsevol preu.

Direcció: Lluís Danés

Guió: Lluís A.Martínez, María Jaén

Direcció de fotografia: Josep Maria Civit, AEC

Direcció artística: Lluís Danés

Vestuari: Mercè Paloma

Música: Alfred Tapscott

Estrena: Desembre 2020

Gènere: Thriller

Intèrprets: Nora Navas, Roger Casamajó, Bruna Cusí, Pablo Derqui, Mario Gas, Francesca Piñón, Sergi López, Núria Prims, Francesc Orella

1957. Som a Moscou. En plena Guerra Freda i la cursa espacial.
LAIKA és una gosseta que sobreviu pels carrers de la gelada ciutat. Poc s’imagina que el seu destí la portarà a l’espai dins la nau Spútnik II i passarà a la història de la humanitat com el primer ésser viu en orbitar al voltant de la Terra.
Xirriquiteula Teatre utilitza, en aquest espectacle, tècniques tan diverses com les retroprojeccions, collage, titelles, autòmats i el gest.
Premi al millor espectacle per el jurat infantil. Fira de Teatre de Titelles de Lleida, 2018
Premi a la millor escenografia. Fira de Teatre de Titelles de Lleida, 2018

“El que ha fet Xirriquiteula Teatre amb ‘Laika’ és admirable. Recrear la trista/èpica gesta de la gossa més famosa del món amb un treball artístic i tècnic complex que no deixa l’ànima de banda. (…) És imaginativa en el relat -que oxigena amb suspens i tocs de clown- i innovadora en el format -que exigeix un alt grau de coordinació dels actors, que són tècnics ‘a vista’ i al mateix temps manipuladors.” Núria Cañamares.

Fitxa artística:
Creació i dramatúrgia: Enric Cases, Marc Costa, Christian Olivé, Daniel Carreras,
Iolanda Llansó
Direcció escènica: Enric Ases
Escenografia i attrezzo: Marc Costa
Vestuari i utillatge: Iolanda Llansó
Projeccions: Christian Olivé
Il·luminació i espai sonor: Dani Carreras
Música original: Albert Joan
Efectes sonors: Edgar Vidal (Vidal 2 FX)
Edició i producció de la banda sonora: Jero Castellà

És una brillant comèdia que centra la seva acció en un luxós hotel. Un ministre del govern, planeja passar la nit amb una diputada de l’oposició, el desastre comença quan descobreixen el cos d’un desconegut atrapat en la finestra de l’habitació. Desesperat, el ministre crida al seu ajudant, el qual arribarà a una crisi d’identitat per culpa de les mentides del ministre. La història s’extralimita amb l’arribada del marit de la diputada, de la infermera que cuida a la mare de l’ajudant, de la dona del ministre i d’una cambrera sense escrúpols. Políticament incorrecte és un vodevil anglès, però no un qualsevol, sinó que, probablement, és el vodevil més original, sorprenent i, sobretot, divertit.

Repartiment:

• Ministre Robert Massip: Juanjo Sans
• Diputada Anna Camacho: Olga Cervera
• Secretari Eduard Feliu: Josep Maria Martínez
• Cambrera Núria Aragó: Conxita Pagà
• Directora de l’Hotel Palace: Marga Jornet
• Detectiu Marc Bonilla: David Mateu
• Pau Figueres: Jordi Casanova
• Pamela: Mònica Llauradó
• Srta. Solé: Estela Casanova

Direcció: Tomàs Margalef

Ajudant de direcció: Xavier Gavaldà

Tècnics llum i so: Dani Bonet i Xavier Queralt