Picasso. Els 42 estudis sobre paper per al Guernica

Els dibuixos preparatoris

L’any 1937, Pablo Picasso va rebre un encàrrec del govern de la República per tal de realitzar un gran llenç per al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París, prevista per a l’estiu d’aquell any sota el lema: Arts i tècniques de la vida moderna.

A dos mesos de l’exposició, immers en una crisi personal i creativa, Picasso no havia aconseguit resoldre l’encàrrec. El 26 d’abril de 1937, en plena guerra civil espanyola, la ciutat basca de Guernica va ser bombardejada pels exèrcits alemany i italià, en suport al bàndol revoltat contra el govern de la Segona República. Picasso, instal·lat a París, va tenir notícia del bombardeig a través del relat i les imatges de la premsa gràfica francesa. Aquest terrible fet inspirà l’artista per resoldre de manera definitiva l’obra que el Govern de la Segona República li havia encarregat.

En tot just mes i mig, va realitzar al voltant d’uns quaranta i escaig esbossos en paper i, simultàniament, diverses correccions al gran quadre. Els esbossos preparatoris recullen els temes, les figures (el toro, el cavall, la mare amb l’infant mort, el cap de dona plorant, la mà amb l’espasa trencada) i la definició espacial de l’obra. Van estar realitzats amb diferents tècniques (llapis, carbonet, guaix, oli). Elements de la seva mitologia personal, com l’autoretrat sota forma de  minotaure o els cavalls sacrificats de les curses de toros, esdevenen símbols de la tragèdia dotats de valors universals fora del temps històric.

Els dibuixos preparatoris de l’artista ens mostren el procés creatiu d’una de les obres més icòniques de l’art contemporani del segle XX, el Guernica, símbol universal de denúncia davant qualsevol episodi de violència o de vulnerabilitat de la població civil.

L’edició facsimilar

L’exposició presenta l’edició facsimilar íntegra dels dibuixos preparatoris de Picasso per a la realització del Guernica, que l’Editorial Casariego va publicar sota el patrocini d’honor de Federico Mayor Zaragoza, director general de la Unesco, i Catherine Lalumiere, secretària general del Consell d’Europa.

La qualitat de l’edició la va fer mereixedora del premi atorgat pel Ministerio de Cultura al Libro Mejor  Editado l’any 1990, en la modalitat de Bibliofilia y Facsímiles. Actualment, aquest exemplar,  el 573 dels 750 que publicà l’editorial, forma part de la col·lecció d’art de la família Caubet-Prades.